El XV Workshop de Salut Mental de l’Anoia analitza l’onada de trastorns mentals derivats de la pandèmia

Al començament de la pandèmia de la Covid-19 els experts ja vaticinaven una onada de malestar emocional i de psicopatologia que afectaria a la població en general i, en especial, als col·lectius més vulnerables. Ara, després de dos anys i mig de l'esclat de la pandèmia, aquesta onada ha arribat als centres de salut. Aquest divendres 25 de novembre a Igualada s'ha celebrat el XV Workshop de Salut Mental i Addiccions, organitzat pel Servei de Salut Mental i Addiccions del Consorci Sanitari de l'Anoia, que enguany s'ha centrat en la psicopatologia emergent postpandèmia. Una jornada amb la participació d'experts en salut mental de referència a Catalunya, que ha permès posar en context l'augment dels trastorns de salut mental i estudiar i debatre les estratègies d'intervenció més adequades. L'acte, que ha tingut lloc durant tot el matí al Centre Cívic Nord de la capital anoienca, ha esgotat l'aforament disponible, amb 125 assistents.

La taula inaugural ha comptat amb la presència de Magí Roig, director mèdic del Consorci Sanitari de l'Anoia (CSA), en representació del gerent del CSA; Fermí Capdevila, regidor d'Entorn Comunitari i Cooperació en representació de l'alcalde d'Igualada; Rosa Planesas, Coordinadora tècnica de Salut - Sector Sanitari Anoia, en representació de la gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central; i Josep Checa, director del Servei de Salut Mental i Addiccions del CSA. El Dr. Jordi Monedero, director assistencial del CSA, ha clos l'acte.

La primera ponència ha anat a càrrec del psicòleg clínic Francisco Villar, coordinador del Programa d'Atenció a la Conducta Suïcida del Menor de l'Hospital Sant Joan de Déu, que ha destacat l'augment de les temptatives de suïcidi, especialment en noies adolescents, després de la pandèmia, concretament, un cop acabat el confinament. El psicòleg ha explicat que, malgrat la predicció del suïcidi és difícil, es pot treballar en la prevenció: reduint les situacions de dolor (ja sigui físic o emocional), incrementant l'esperança i reforçant els lligams humans i socials. Per Villar, el gran repte actual és limitar l'accés dels  nostres menors a les tecnologies digitals i potenciar els vincles socials.

Els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) són una altra de les patologies de salut mental que s'han disparat arran de la pandèmia. De fet, la ponent, Isabel Mª Sánchez Díaz, psicòloga clínica de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària i Unitat de TOC de l'Hospital Universitari de Bellvitge, hi ha posat xifres: un increment del 826% dels casos derivats en infants i adults a nivell estatal, respecte les dades prèvies a l'esclat de la pandèmia de la Covid-19. Sánchez, destaca la importància de reforçar l'atenció integral de la persona a diversos nivells, ja que també es detecta un malestar emocional que influeix en la conducta alimentària, per això cal incidir en la coordinació assistencial. D'altra banda, ha insistit en la detecció dels grups més vulnerables per intentar garantir l'accés al suport social (tant de família com d'amics) i el suport assistencial, en totes les circumstàncies, inclòs en situació de confinament.

La darrera conferència ha anat a càrrec de Josep Matalí Costa, psicòleg clínic, Doctor en Psiquiatria i Psicologia i coordinador de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, que ha parlat sobre l'addicció a les noves tecnologies, posant l'accent en un nou perfil d'addicte: el dels joves reclosos, és a dir, que es tanquen a casa. Josep Matalí ha explicat que els casos d'addicció no han augmentat significativament arran de la pandèmia, però sí que són més greus i amb reclusions més llargues. També ha apuntat que sovint aquesta addicció i reclusió tenen un mar de fons, com la soledat, el bulling, una dinàmica familiar disfuncional, una dificultat de gestió familiar (com posar límits, com acompanyar en l'ús de les tecnologies...), l'avorriment, o altres trastorns mentals o conductes, com el trastorn de l'espectre autista, les autolesions o el TDAH, entre d'altres. Pel Dr. Matalí, la intervenció a nivell social en aquests casos és clau: aquests pacients han de trobar l'èxit, ja sigui acadèmic, familiar, en un grup d'iguals, en activitats recreatives... I construir un relat de vida, una expectativa de vida. Com a famílies, explica, cal fer un acompanyament progressiu en l'ús de les xarxes socials, els jocs, les pantalles per facilitar-ne l'autoregulació.