Una recerca liderada pel Consorci Sanitari de l’Anoia revela que les dificultats del cervell per aprendre de les penalitzacions poden explicar les autolesions en joves
Investigadors del Servei de Salut Mental i Addiccions del Consorci Sanitari de l'Anoia han publicat un estudi a la revista Journal of Affective Disorder que explora com el sistema de recompensa del cervell està alterat en joves que s'autolesionen. La investigació s'ha realitzat amb la participació de joves d'entre 18 i 30 anys, majoritàriament de la comarca de l'Anoia, fent servir tècniques avançades de ressonància magnètica funcional per analitzar el processament de recompenses i càstigs del cervell.
L'estudi identifica que els joves que s'autolesionen tenen dificultats per processar l'aprenentatge per reforç negatiu, és a dir, per evitar comportaments amb conseqüències negatives. Aquesta dificultat s'explica per una menor activació del nucli accumbens, una regió del cervell clau en el processament de recompenses i càstigs. Aquesta alteració fa que aquestes persones tendeixin a centrar-se en el benefici immediat i a no considerar les conseqüències a llarg termini.
Segons el Dr. Daniel Vega, investigador principal, "els resultats suggereixen que la presència d'autolesió podria indicar una dificultat per integrar la informació negativa i aprendre d'aquesta per tal de regular el comportament". Les conclusions també aporten informació valuosa per orientar tractaments més efectius, tal com apunta Vega "podrien explicar un dels reptes més complicats que hem d'afrontar en el tractament d'aquestes persones, i és que puguin identificar les conseqüències negatives de l'autolesió per començar a plantejar-se un canvi".
Un estudi pioner per entendre millor l'autolesió
Aquest és el primer estudi que aplica un paradigma de selecció d'estímuls probabilístics per analitzar l'aprenentatge de recompenses i penalitzacions en joves que estan lidiant amb l'autolesió, oferint una nova perspectiva sobre com les alteracions del sistema de recompensa poden contribuir a aquestes conductes.
La recerca es va dur a terme amb tres grups de participants: un grup clínic (pacients amb autolesió), un grup subclínic (estudiants amb autolesió) i un grup de control (estudiants sense autolesió). Els resultats són especialment reveladors, ja que no s'han trobat diferències significatives entre el grup clínic i el subclínic, fet que deslliga en gran mesura l'autolesió d'un trastorn mental i la situa com una conducta molt prevalent en la població general.
Els investigadors subratllen que aquesta recerca té implicacions directes per a la prevenció i tractament de l'autolesió, un fenomen que creix entre la població jove, sovint com una forma de gestionar emocions complexes. Identificar aquesta conducta en fases inicials, especialment en grups subclínics, pot ser clau per evitar un empitjorament: "aquest estudi estableix una base sòlida per continuar investigant mecanismes neurobiològics que permetin desenvolupar tractaments més eficaços i adaptats a les necessitats específiques dels joves", explica Vega.